No sé què collons fer..estic dubtós, per una banda aniria sense dubte, però akest mes ja he rebassat el limits de les amalgames cap de setmana darrere cap de setmana. Així de dur es, però el ben cert es que es així. Ara estik en el ser i no ser, estar o no estar, amalgamar o no amalgamar-me, embrutir-me o no, la veritat es que eixa kedada gastronòmika-festiva de SAN PEDRO PASCUAL, serà un pok marciana, ja que hi ha gent que fa 15 anys que no he vist, WUAU!! com passa el PUTO TEMPS!!! i nosaltres per ací, rodant i rodant, i el que els meus antics companys no saben es que he vixkut una èpoka daurada al SAMBORI el vostre-nostre insigne POgrama tipo-humor. Només un parell dels meus amiks que formen part d'eixa amalgama anomenada ANTIGUOS ALUMNOS DEL SANPEDRO, en sabien de la existència.
Doncs be amiks samborians, ací tink el dilema plantejat, ah no oblideu fer l'enkesta de la setmana que a lo millor m'ajuda a superar akesta incógnita de la vida del vostre GOT DE PAUER!!!!
S.S.S.
lunes, 21 de enero de 2008
TINK DINAR I SOPAR D'ANTIKS ALUMNES DEL SAN PEDRO PASCUAL
Etiquetas:
comida antiguos alumnos,
oscar pellicer,
oskardo,
oskikar,
san pedro pascual
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
heu omplit la meua vida de somriures, rises i carcallaes, que pena que EL SAMBORI se'n haja anat, vos estimaré sempre.
Publicar un comentario